Notícia

Ja gairebé és l'hora, a punt d'entrar a la pista (penso..., mentre veig els meus rivals ajustant-se les seves sabatilles i al meu company fent lleugers estiraments). Ens saludem, gens especial, un simple “bones” i entrem a jugar. És el moment… sona el *PSHHH d'un pot de boles nou obrint-se; ja no hi ha marxa enrere. La FERA que hi ha dins meu està alliberada i solament pensa en una cosa….colpejar la bola amb extrema duresa i portar-me-la de tornada!!

Encara que sembli l'inici d'un llibre o d'una pel·lícula en realitat és un pensament molt comú que se'ns ve a la ment en el moment de començar un partit. Donar tot el que portem dins i aconseguir el nombre més gran de cops definitius que puguem.

Un d'aquests cops és l'smash pla, descarregant adrenalina i colpejant violentament la bola perquè quan reboti a la paret torni cap al nostre camp. És un cop definitiu si s'executa bé, però cura si no seleccionem bé el moment d'executar-lo; ens podem emportar més d'una sorpresa.

Si aconseguim tenir una bola clara per poder fer un smash fàcil i amb comoditat, hem de tenir en compte 2 aspectes per portar la bola de tornada: força i tècnica.

Sense tècnica, pots portar-te la bola al teu camp pegant-li un bon smash pla a la bola (depenent del colpeig pots portar-te-la o treure-la per 4).

Amb tècnica (arqueig de cos i flexió de genolls), no necessitaríem tanta força perquè el rebot de la bola contra el vidre, amb l'efecte que porta, farà que la bola surti disparada cap amunt.

Si combinem ambdues, l'smash serà tant plàstic com definitiu, ja que la bola tornarà a una altura i velocitat impossibles d'aconseguir tornar pels nostres rivals.

Ser capaços de fer-ho bé, omple d'orgull i allibera molta adrenalina a la persona que ho realitza però… cal saber llegir la situació del partit. Si veiem la nostra posició i la del contrari, no tots els globus fàcils han d'acabar en un smash pla per portar-la de tornada.  

Un exemple és veure els nostres rivals avançant-se molt quan creuen que trencarem la bola per intentar portar-nos-la i així intentar tocar-la prop de la xarxa com qui està caçant papallones. En aquest cas, és més efectiva, per exemple, una deixada suau, creuant la bola amb efecte perquè quan reboti a la paret es quedi morta prop d'ella.

Encara que sigui un cop fàcil, pot posar-nos en dificultats. No hem de confiar-nos mai ni deixar que l'obsessió ens encegui. L'important no és un sol punt sinó la suma de tots el que ens fa guanyar el partit.

Informació extreta de: http://www.bepadel.net/noticia/7