App Store Google Play YouTube Twitter Facebook Instagram
667 51 76 68
Sistema PLAY!
Ocupació de les pistes
PÁDEL DOBLE
PISTA ALSO CASALS
PISTA BMW Oliva Motor
PISTA DELTA HOTEL
PISTA LA GELA
PISTA SEAGRAM'S
PISTA SERVEIX
PÁDEL INDIVIDUAL
PISTA ORIJEN-ACANA
Reservar pista
Facebook
APP PADELcolors ANDROID
APP PADELcolors iOS
VENTATGES DEL PENSAMENT POSITIU EN EL PÀDEL
12/04/2014

Un jugador es disposa a treure. El resultat: 5-4 en contra amb punt de break per als seus contrincants. El seu company li crida: “Vinga home, no em fallis aquest punt”. I saca.

 

En una altra pista, situació semblant: amb 6-5 en contra i punt de break. El company del qui treu diu: “Ànim que podem. Guanyarem això, sigui com sigui”.

 

I una altra opció. També amb un marcador de 5-4 a baix, traient i amb punt de break per als contraris, la parella del que treu expressa: “Saca a la T. Fem el que ja sabem que podem fer després d'un servei a la T”.

 

Quina diferència hi ha entre aquests tres tipus d'instruccions? I el que és més important, quins efectes produeix sobre el joc cadascun d'aquests tres tipus de missatge?

 

El tipus de missatges que ens diem a nosaltres mateixos o al company en el pàdel, marquen la predisposició cap a com disputem (nosaltres i/o el company) el punt i/o com ens enfrontem al partit.

 

AMB L'ÚLTIM MISSATGE/IMATGE QUE ENS “FIQUEM AL CAP” JUST ABANS DE COMENÇAR A JUGAR CADA PUNT ÉS AMB EL QUAL JUGAREM TOT EL PUNT.

 

I això influeix directament en el nostre funcionament psicològic i esportiu. D'aquesta manera, no és el mateix centrar-nos en el que no volem que passe (el primer exemple), en un desig o una recerca de sensacions d'èxit sense definir clarament com aconseguir aquest bon resultat (el segon cas), o a centrar-nos en alguna cosa que podem fer com a recerca d'aconseguir l'èxit (el tercer). Quina diferència hi ha en cadascun d'ells? Per exemple:

 

· “No em fallis aquest punt”: centrem l'atenció en l'error. En general “el braç s'encongeix”, l'ansietat augmenta. Apareix la “por a fallar”. Provoca una imatge mental relacionada amb el fracàs. És un missatge que es “diu” molt i que els grans jugadors són capaços de “reconvertir” de manera automàtica, de manera que els afavoreix el rendiment (són molt pocs els que aconsegueixen certament això).

 

· “Ànim que podem. Guanyarem això com sigui”: mira “cap a davant” però sense concretar el que es pot fer per aconseguir un bon rendiment. La incertesa excessiva, sobretot en moments clau, pot ser un “enemic important” per aconseguir l'èxit. En aquest cas i si el jugador no percep que controla el que està fent, que sap el que pot fer per aconseguir l'èxit, segurament li generarà un excés d'estrès que perjudicarà el seu rendiment. Pot ser un bon missatge perquè mira “cap a davant”, si es combina amb l'estratègia a realitzar, pot fer que el jugador sigui capaç de centrar-se en ella (fent el joc que li interessa). Depenent de com interpreti el jugador aquest missatge afavorirà el seu rendiment o el perjudicarà.

 

· “Saca a la T. Fem el que ja sabem que podem fer després d'un servei a la T”: el missatge es refereix a alguna cosa que es pot realitzar, de manera concreta, que tots dos jugadors saben (en teoria, perquè ho han entrenat/parlat) quines accions realitzar en aquest moment concret. Aquest tipus de missatge genera concentració adequada en allò rellevant i facilita un bon estat de rendiment.

 

Moltes vegades es parla de “ser positius” com una manera d'afrontar les coses que ens ocorren amb optimisme. Però realment és una mica més. És dirigir l'atenció a aconseguir alguna cosa que sabem el que és i que també tenim la sensació sobre què fer per aconseguir-ho. Aparentment així de concret: un pensament positiu ocorre quan ens “dirigeix”, està enfocat a una conducta adequada (recordem, adequada) que podem fer, “mirant cap a davant”. D'aquesta manera aconseguim:

 

· Tenir en “la nostra ment” allò que és realment rellevant per aconseguir l'èxit, centrant l'atenció en les accions, “coses” (boles, contraris, pista…) que realment ens ajuden a funcionar bé.

 

· Eliminar pensaments, emocions... que ens desvien del “camí correcte” (si pensem en l'adequat, no existeix “espai” per tenir en la nostra ment allò que ens perjudica).

 

· Relacionat amb l'anterior, fomentar sensacions adequades, que es produeixen quan estem realment centrats en tot el que té a veure amb el joc que ens interessa.

 

· Centrar-nos en conductes que realment són rellevants, sabent a més que podem fer per aconseguir l'èxit.

 

· Donar el màxim de nosaltres mateixos. Això certament és una conseqüència d'estar centrats en el realment rellevant, ja que definir objectius que depenen de nosaltres fan que l'esforç i l'acció sigui màxima i adequada per aconseguir el més alt rendiment esportiu.

 

Certament, en el pàdel,moltes vegades, és complicat centrar-se en el que es pot fer, ja que és un joc de percentatges, d'“errors” i de frases com “qui menys errors faci, guanyarà” o “no em fallis”. És a dir, sobretot per a principiants i jugadors intermedis s'entén molt millor el pàdel parlant de, per exemple “no cometre errors”. Per entendre el joc està bé, però si aquest missatge apareix en “moments crítics del joc”… .

 

Existeix un problema amb mantenir aquest tipus de missatges negatius durant els diferents moments del joc: el nostre cervell no sap pensar en negatiu. La nostra manera de pensar es “dirigeix” cap a la imatge que li presentem. És a dir, aquesta imatge (error, acció a realitzar, victòria, encert, derrota…) que li “diem” és la que marca la nostra manera de funcionar.

 

Per exemple, si parlem de “no cometre errors”, en el nostre cervell apareix l'“error” i reaccionem en funció d'això. Si parlem de “mantenir al rival darrere de la línia de servei”, la imatge que apareix en el nostre cervell té a veure amb això (per exemple, ficar la bola a les diferents zones de darrere de la línia) i les reaccions del nostre cos estan en funció d'això (com a sensacions positives, estat ideal del rendiment…).

 

En la pràctica, moltes vegades se solen utilitzar missatges negatius com per exemple el primer que plantejàvem (“no fallar”), i és el gran jugador el que automàticament (mentalment) converteix aquest tipus de missatges negatius en altres positius, dirigint-los cap a l'acció. Però no tothom funciona així.

 

Certament, “pensar en positiu” es pot aprendre. Per a això és necessari saber exactament què vol dir pensar en positiu (sense confondre aquesta concepció), definir aquelles accions a realitzar per aconseguir l'èxit, per recordar-les en el moment adequat, a més de generar l'hàbit d'enfocar els missatges i el pensament cap a allò que volem aconseguir (recordem, adaptant-nos a cada jugador). És bo generar l'hàbit de pensar en positiu en el jugador de pàdel, per a què aparegui de manera automàtica sobretot en les situacions més complicades. I això, sabem que afavoreix enormement l'adequat funcionament psicològic. Difícil? Tot es pot entrenar.

 

 

Informació extreta de: http://www.psicologiadelpadel.com/index.phpoption=com_content&view=article&id=99%3Aventajas-del-pensamiento-positivo-en-el-padel&catid=2%3Aarticulos&Itemid=4

« Volver